Zrenjanin
Зрењанин (sr)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat de Sèrbia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Žarko Zrenjanin | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Sèrbia | ||||
| Província autònoma | Voivodina | ||||
| Districte | Districte de Banat Central | ||||
| Municipi | Zrenjanin | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 67.129 (2022) (351,64 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 190,9 km² | ||||
| Banyat per | riu Bega | ||||
| Altitud | 76 m | ||||
| Creació | 1326 (Gregorià) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 23000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 023 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | zrenjanin.rs | ||||
| |||||
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, alemany: Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
La seua població (2002) era de 132.051 habitants. Entre les seues indústries destaquen: la conserveria de verdures, el refinatge de sucre, el molt de farina, la cervesera, la fabricació de maquinària agrícola, el processament de melassa i de polpa de remolatxa i l'elaboració de productes lactis; en les proximitats d'aquesta ciutat es fabriquen catifes.
Història
[modifica]Situada en la regió del Banat, des del segle XIV fins a 1935 (i des de 1941 fins a 1944), la ciutat va portar el seu nom original, Becskerek, en diferents versions: Bechereky, Becsekere, Becskerek, Großbetschkerek, Veliki Bečkerek.
El nom oficial serbi de la ciutat va canviar de 1935 a 1941, i després de 1944 a 1946 a Petrovgrad. El nom serbi actual prové de Žarko Zrenjanin, un heroi local que va lluitar en la Segona Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser el líder dels comunistes i combatents partidistes de Vojvodina. A prop de l'antiga Becskerek, el 1735 es va fundar Nova Barcelona, una colònia d'exiliats d'austriacistes[1][2]
Composició de la població
[modifica]- Serbis (74,81%),
- Magiars (10,76%),
- Iugoslaus (1,93%),
- Romanesos (1,9%),
- Gitanos (1,87%),
- Eslovacs (1,81%),
- altres (6,92%).
Ciutats agermanades
[modifica]
Referències
[modifica]
- ↑ Dorca, Josep. «Els catalans del Danubi. La Nova Barcelona de la Voivodina». [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ «Una bandera turca arrasó la Barcelona del Danubio» (en castellà). La Vanguardia, 18-10-1992. [Consulta: 7 juny 2020].