Tzotzil

Per a altres significats, vegeu «tzotzils».

Tzotzil

Bats'i k'op
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	404.704 (2010)
Parlants nadius	350.000
Oficial a	A Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Autòcton de	Chiapas, Oaxaca i Veracruz
Estat	Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Codis
ISO 639-3	tzo
Glottolog	tzot1259
Ethnologue	tzo
IETF	tzo
Endangered languages	8603

El tzotzil és una llengua maia que es parla principalment Los Altos de Chiapas pels tzotzils. En tzotzil, el nom d'aquesta llengua és bats'i k'op (paraula original) o jK'optik (la nostra paraula). El nombre de parlants arriba als 404.704 el 2010 i es parla als municipis de l'estat de Chiapas: Zinacantán, San Juan Chamula, San Andrés Larráinzar, Chenalhó, Pantelhó, Huitiupán, Chalchihuitán, El Bosque, Simojovel, Iztapa, Bochil, Soyalhó, Huixtán, San Lucas, Acala, San Cristóbal de las Casas, Venustiano Carranza (San Bartolomé de los Llanos) i Amatán. A més, hi ha presència permanent de parlants que han emigrat o es troben temporalment a les ciutats de Palenque, Tuxtla Gutiérrez, Ocozocoautla de Espinoza, Chiapa de Corzo, Comitán, Teopisca, Ciutat de Mèxic, Tijuana, León, Guadalajara, entre altres.

Segons les xifres de l'INEGI són 329.937 els parlants segons el darrer cens (2005), xifra que el col·loca en el cinquè lloc en nombre de parlants entre les llengües indígenes més parlades a Mèxic, després del nàhuatl, yukatek, mixteca, i zapoteca

Aspectes sociolingüístics

Variants dialectals

Les principals variants dialectals identificades són les següents:

• El tzotzil de San Juan Chamula
• El tzotzil de Zinacantán
• El tzotzil de San Andrés Larráinzar
• El tzotzil de Huixtán
• El tzotzil de Chenalhó
• El tzotzil de Huitiupán
• El tzotzil de Venustiano Carranza (San Bartolomé de los Llanos)

¿"Tsotsil" o "tzotzil"?

Segons les reformes fetes pel CELALI (Centro de Lengua, Arte y Literatura Indígena) s'ha acordat utilitzar preferentment la "ts" en comptes de "tz" per a l'escriptura en llengua tzotzil, ja que això li dona més uniformitat a l'ortografia de la llengua, excloent la grafia "z". Aquest, entre altres canvis en la forma d'escriure, van ser establerts a partir de l'any 1999, per la qual cosa, a partir de llavors, els escriptors i professors bilingües utilitzen la forma "ts" en comptes de "tz".

Influència del tzotzil en l'espanyol local

L'espanyol que es parla als Alts de Chiapas té peculiaritats pròpies que són producte de la convivència amb les llengües locals com ho és el tzotzil. Per exemple, una paraula d'ús comú és bolo que significa borratxo, perquè en tzotzil la paraula bol significa estúpid. D'aquesta manera, la paraula bolo es refereix a aquella persona que s'ha "embrutit" a conseqüència de l'alcohol.

Descripció lingüística

Fonologia i alfabet

En l'actualitat l'idioma tzotzil empra per a la seva escriptura l'abecedari llatí. No obstant això, els arqueòlegs afirmen que aquest idioma juntament amb el tzeltal (el que es coneix com l'idioma proto tzeltal-tzotzil que seria l'avantpassat lingüístic comú a ambdues llengües) gaudien d'una escriptura jeroglífica comuna, de la qual donen testimoni inscripcions sobre pedra de llocs com Palenque i Toniná, entre altres. Segons aquests estudiosos el sistema d'escriptura jeroglífic, cada glif representava un so sil·làbic (consonant-vocal), a diferència del sistema llatí, on cada lletra representa amb prou feines un sol so, sigui vocal o consonàntic.

L'alfabet tzotzil es compon de 26 lletres: a, b, ch, ch', e, i, j, k, k', l, m, n, o, p, p', r, s, t, t', ts, ts', u, v, x, y, ('). Las ch', k', p', t', ts' representen sons consonàntics glotalitzats, produïts mitjançant el tancament de les cordes vocals. El so glotalitzat i la consonant formen una unitat sonora indissoluble, és una forma de realitzar el so consonàntic. La glotalització no es dona en forma separada.

La glotalització té un paper important, ja que la seva presència o absència marca diferències semàntiques. per exemple: takin: sec, àrid i tak'in: metall, diner, campana.

	Bilabial		Alveolar		Palatal		Velar		Uvular		Glotal
	normal	implosiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal
Oclusives	p [p]	b' [ɓ]	t [t]	t' [t']			k [k]	k' [k']			' [ʔ]
Africades			tz [ʦ]	tz' [ʦ’]	ch [ʧʰ]	ch' [ʧ’]
Fricatives	v [v]		s [s]		x [ʃ]				j [x]		h [h]
Nasals	m [m]		n [n]
Líquides			l [l] r [r]
Semivocals					y [j]

Morfologia i sintaxi

Com les altres llengües maies, es tracta d'una llengua ergativa, és a dir, s'estructura a partir de prefixs i sufixs que s'uneixen a arrels verbals o substantives. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: verb + complement + subjecte. Hi ha una absència notable de preposicions quedant reduïdes a unes quantes que abasten una àmplia gamma de possibilitats semàntiques: ta (a, en, para, amb, per...), k'alal (de, des de, fins a, ...)

Els prefixos i sufixos per denotar possessió en tzotzil davant substantius es fa de la següent manera. Utilitzem el substantiu na (casa) que comença per consonant:

singular	plural
jna 'la meva casa'	jnatik 'la nostra casa'
ana 'la teva casa'	anaik 'la vostra casa'
sna 'la seva casa'	snaik 'llur casa'

Si el substantiu comença amb vocal els prefixos i sufixos seran de la manera següent, usem com a exemple ixim (moresc):

singular	plural
kixim 'el meu moresc'	kiximtik 'el nostre moresc'
avixim 'el teu moresc'	aviximik 'el vostre moresc'
yixim 'el seu moresc'	yiximik 'llur moresc [de ellos]'

Numerals

El sistema de numeració és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües de l'àrea lingüística mesoamericana. La raó es deu al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà, per aquest motiu el nombre vint es conegui també com vinik (home o genèric del "ésser humà), així 40 es dirà cha'vinik (dos homes o éssers humans), 60 serà oxvinik (tres homes o éssers humans), etc.:

1 jun	6 vakim'	11 buluchim'	16 vaklajunem'	400 jbok'
2 chim'	7 vukum'	12 lajchem'	17 vuklajunem'	8,000 jpik
3 oxim'	8 vaxakim'	13 oxlajunem'	18 vaxaklajunem'	160,000 jkalab
4 chanim'	9 balunem'	14 chanlajunem'	19 balunlajunem'
5 vo'om	10 lajunem'	15 vo'lajunem'	20 jtom'

Classificadors

Un aspecte que comparteix aquesta llengua amb les altres llengües maies, així com amb llengües de l'Extrem Orient com el xinès, el coreà i el japonès, és la presència de classificadors numerals que depenen de la forma de les coses. D'aquesta manera, es numeren els objectes amb un classificador específic si són rodones, allargades, planes, etc. A continuació, alguns exemples:

• jp'ej: (coses rodones com a fruites, o allargades com les veles)
• jkot: (per a animals quadrúpedes, aus, vehicles i alguns mobles de 4 potes com a cadires i taules)
• jlik: (per a roba, fulles de paper, coses que es poden doblegar)
• jp'el: (per a paraules)
• jch'ix: (per a panotxes de blat de moro), etc. etc.
• jkoj: (per a nivells, graderies o vegades que ocorre una acció)

Bibliografia

• Aissen, Judith. Tzotzil Clause Structure. Berlin: Springer, 1987. ISBN 90-277-2365-6. 
• Dienhart, John M.. «The Mayan Languages- A Comparative Vocabulary» (electronic version). Odense University, 1997. Arxivat de l'original el 2006-12-08. [Consulta: 20 agost 2007].
• García de León, Antonio. Los elementos del Tzotzil colonial y moderno. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1971.  (castellà)
• Haviland, John. Sk'op Sotz'leb: El Tzotzil De San Lorenzo Zinacantan. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1981. ISBN 968-5800-56-1.  (castellà)
• Laughlin, Robert M.. The Great Tzotzil Dictionary of San Lorenzo Zinacantán. Washington D.C: Smithsonian Institution Press; U.S. Government Printing Office, 1975. OCLC 1144739. 
• Laughlin, Robert M.. The Great Tzotzil dictionary of Santo Domingo Zinacantán: with grammatical analysis and historical commentary. Washington D.C: Smithsonian Institution Press; U.S. Government Printing Office, 1988. 
• Stoll, Otto. Zur ethnographie der republik Guatemala. Zürich: Orell Füssli, 1884. OCLC 785319. 
• Stoll, Otto. Guatemala. Reisen und Schilderungen aus den Jahren 1878–1883. 1886a ed.. Boston: Adamant Media Corporation, 2001. ISBN 1-4212-0766-4. OCLC 2369330. 
• Vázquez López, Mariano Reynaldo. Chano Bats'i K'op: Aprenda Tsotsil. ["Learn Tzotzil"]. Tuxtla Gutiérrez, Chiapas: Centro Estatal de Lenguas, Arte y Literatura Indígenas (CELALI); Gobierno del Estado de Chiapas, 2004. ISBN 970-697-097-5. OCLC 76286101.  (castellà)

Enllaços externs

• Sk'op Sotz'leb, gramàtica online, amb glossari i exemples de pronunciació per Zinacantán Arxivat 2012-07-28 a Wayback Machine.
• Llsta de vocabulari comparatiu de Swadesh (del Wiktionary)