Vés al contingut

Tales of the Grotesque and Arabesque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTales of the Grotesque and Arabesque
(en) Tales of the grotesque and arabesque
(fr) Tales of the grotesque and arabesque Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrecull de contes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEdgar Allan Poe Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès americà i anglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 1840 Modifica el valor a Wikidata
Creació1840 ↔ 1845
Dades i xifres
Gènereliteratura de terror i sàtira Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 195901526

Tales of the Grotesque and Arabesque (Contes grotescs i arabescs) és una col·lecció de contes d'Edgar Allan Poe editada al 1840. Els contes recollits en aquesta col·lecció ja s'havien publicat abans en distints periòdics.

Publicació

[modifica]

Fou publicat per Filadèlfia Lea & Blanchard, i llançat en dos volums. L'editor estava disposat a imprimir l'antologia pel recent èxit del conte de Poe La caiguda de la casa Usher. Així i tot, Lea & Blanchard no li pagaria en diners; només li donaren 20 còpies gratis com a pagament.[1] Poe havia intentat que Washington Irving li donara suport, i li escrigué dient: «Si se'm permetés afegir encara que sigui una paraula o dues de la seua part... la meua fortuna estaria feta.»[2][3]

En el prefaci, Poe escrigué una, hui dia famosa, frase en què es defensava a si mateix de la crítica que clamava que els seus contes formaven part de l'"alemanyisme". Escrigué: «Si en alguna de les meues produccions la por ha estat la tesi, mantinc que el terror no és d'Alemanya, sinó de l'ànima.»[4]

Li dedicà la col·lecció al coronel William Drayton, que Poe havia conegut quan estigué assignat a Charleston (Carolina del Sud) i amb qui mantingué correspondència quan Drayton es mudà a Filadèlfia.[5] Drayton era un antic membre del congrés que s'havia convertir en jutge i que podria haver-ne col·laborat a la publicació.[1]

Reaccions de la crítica

[modifica]

Les crítiques coetànies eren variades. Una crítica anònima en el Boston Notion suggerí que l'obra de Poe corresponia més a lectors del futur; les persones d'aquell temps ho considerarien «per sota del nivell d'escombraries de diaris... salvatge, sense sentit, sense propòsit... sense elevada extravagància o humor fi». D'altra banda, l'Alexander's Weekly Messenger remarcà que les històries eren la «juganera efusió d'un poderós i notable intel·lecte.[6]» Així mateix, el New York Mirror afalagà la capacitat intel·lectual de l'autor, les seues vívides descripcions i la seua opulenta imaginació.[7] Malgrat aquestes crítiques positives, l'edició no es vengué massa bé. Quan Poe en demanà un segon llançament el 1841 que inclouria vuit contes més, l'editor en declinà l'oferta.[8]

"Grotesc" i "arabesc"

[modifica]

Quan s'anuncià la publicació en el Burton's Gentleman's Magazine, la seua descripció d'una línia deia que el títol «indicava molt bé el caràcter [de les històries].» Hi ha hagut un cert debat sobre el significat dels termes "grotesc" i "arabesc".[9][10] Poe devia veure els termes usats en l'assaig de Walter Scott Del sobrenatural en la composició fictícia. Tots dos es refereixen a un tipus d'art islàmic utilitzat per a decorar parets, sobretot a les mesquites, i se'l coneix per la seua naturalesa complexa.[11] En aquest sentit el diccionari francés Le Furetière, del s. XVII, indica que es diu grotescs, moriscs i arabescs les pintures i ornaments on no hi ha figures humanes. Poe havia usat el terme "arabesc" correctament en el seu assaig La filosofia dels mobles. Podria haver usat aquests termes com a subdivisions de l'art gòtic o l'arquitectura gòtica en un intent d'establir subdivisions semblants en la novel·la gòtica. Per exemple, les històries "grotesques" eren aquelles en què el personatge es tornava una caricatura o una sàtira, com en L'home que es gastà. Les "arabesques" se centraven més en un sol aspecte del personatge, sovint en el psicològic, com en La caiguda de la casa Usher.[12] Així i tot, és difícil definir amb precisió les intencions de Poe respecte als termes, i és fins i tot més difícil subdividir els seus contes en una categoria o una altra.

Contingut

[modifica]
  • Vol. I
  • Vol. II
  • Epimanes (després conegut com Quatre bèsties en una)[25][18]
  • Siope (després conegut com Silenci, rondalla)[26][27]
  • La incomparable aventura d'un tal Hans Pfaall[28]
  • Conte de Jerusalem[16]
  • Von Jung (després conegut com Mixtificació[29][30]
  • L'alé perdut
  • Metzengerstein[31]
  • Berenice[13]
  • Per què el petit francés duu la mà en cabestrell
  • The Visionary (després conegut com La cita[32][20]
  • La conversa d'Eiros i Charmion[33]
  • Apèndix (per ser afegit a la història d'Hans Pfaall)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Meyers, 113
  2. ↑ En l'anglés original: «If I could be permitted to add even a word or two from yourself... my fortune would be made.»
  3. ↑ Neimeyer, Mark. "Poe and Popular Culture," replegat en The Cambridge Companion to Edgar Allan Poe. Cambridge University Press, 2002. p. 207. ISBN 0-521-79727-6.
  4. ↑ En l'anglés original: «If in many of my productions terror has been the thesis, I maintain that terror is not of Germany but of the soul.»
  5. ↑ Quinn, Arthur Hobson. Edgar Allan Poe: A Critical Biography. Edició rústica. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1998, p. 129. ISBN 0-8018-5730-9. 
  6. ↑ En l'anglés original: «below the average of newspaper trash... wild, unmeaning, pointless, aimless... without anything of elevated fancy or fine humor.»
  7. ↑ En l'anglés original: «playful effusion of a remarkable and powerful intellect.»
  8. ↑ Meyers, 113-4
  9. ↑ En l'anglés original: «pretty well indicates their [stories'] character.»
  10. ↑ Burton's Gentleman's Magazine, gener de 1840. p. 58.
  11. ↑ Levin, Harry. "Notes from Underground" replegat en Twentieth Century Interpretations of Poe's Tales, William L. Howarth, editor. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall Inc, 1971. p. 24-25
  12. ↑ Hoffman, Daniel. Poe Poe Poe Poe Poe Poe Poe. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1998, p. 203-6. ISBN 0-8071-2321-8. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Cortázar, vol. I, pág. 894
  14. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 912.
  15. ↑ Cortázar, vol. I, pág. 884
  16. ↑ 16,0 16,1 Cortázar, vol. I, pàg. 908.
  17. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 896.
  18. ↑ 18,0 18,1 Cortázar, vol. I, pàg. 911.
  19. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 885.
  20. ↑ 20,0 20,1 Cortázar, vol. I, pàg. 893.
  21. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 909.
  22. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 895.
  23. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 907.
  24. ↑ Sova, 200
  25. ↑ Sova, 90
  26. ↑ Sova, 219
  27. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 900.
  28. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 903.
  29. ↑ Sova, 165
  30. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 910.
  31. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 892.
  32. ↑ Silverman, 93
  33. ↑ Cortázar, vol. I, pàg. 899.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tales_of_the_Grotesque_and_Arabesque&oldid=32113266»