John Cabot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1460  Gaeta (Itàlia) | ||
| Mort | c. 1498 (37/38 anys) Oceà Atlàntic Nord | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Mariner i explorador | ||
| Participà en | |||
| 24 juny 1497 | Segon viatge de John Cabot (1497) |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Mattea (m. apr. 1482) | ||
| Fills | Ludovic, Sebastià i Sanctus | ||
| Pare | Giulio Caboto | ||
 | |||
John Cabot o Giovanni Caboto (potser Gènova, 1450 - viatjant en alta mar, 1498)[1] fou un navegant de nacionalitat veneciana al servei d'Anglaterra. S'ha especulat sobre el seu origen català, però sense aportar proves concloents.[1]
En intentar trobar una ruta per arribar a la Xina a través de l'Atlàntic septentrional, descobrí les costes de la península del Labrador i de Nova Anglaterra (1497-1498).[2]
Cognom i orígens
[modifica].jpg)
El lloc de naixença i el cognom de Cabot són tots dos controvertits, tot i que sovint es pensa que va nàixer a Itàlia. A Itàlia se'l coneix sota la forma Giovanni Caboto, a Espanya li deien Juan Caboto i a Anglaterra, John Cabot, formes que representen l'ús que es feia en els documents del segle xv que el descriuen. Existeixen molt pocs documents on es pot trobar la seva signatura. Són documents testamentals venecians del 1484, que signà com a "Zuan Chabotto", ja que Zuan és la forma vèneta de Joan. Existeix també la teoria d'un origen català de Cabot que fou introduïda per Ricard Carreras i Valls recolzant-se sobre alguns elements com l'existència d'un navegant barceloní anomenat Joan Cabot (documentada el 1512) i, a Mallorca, d'un Sebastià Cabot coetani del famós navegant i sobretot pel fet que el cognom Cabot té molt arrelament a certs indrets de les terres de parla catalana.[3][4]
Temor a l'Oceà
[modifica]Durant molts segles, Europa visqué alimentant un temor supersticiós a l'oceà. Encara que els fenicis iniciaren fa mil·lennis, una navegació que, a vegades, els portava fins a les illes britàniques i Escandinàvia, i no obstant el fet que els valents navegants escandinaus, en plena edat mitjana, feien llurs incursions sobre Europa occidental, seguint camins a través de la mar del Nord i el Cantàbric, les rutes regulars dels mercaders, quan havien de solcar les aigües de la que anomenaven la mar oceana, es limitaven a trajectòries costaneres d'un port a un altre.
Els navegants, en general, només es consagraven a una activitat nàutica que no els allunyés massa de les costes; fins i tot els pescadors, acostumats a la mar per mor de la seva tasca quotidiana, no s'allunyaven si no era per accident dels seus ports d'origen, i les embarcacions mateixes no estaven construïdes més que per aquesta breu navegació que s'iniciava amb les primeres hores del matí i acabava en caure l'hora baixa de la mateixa jornada.
Aquests fets demostraren la tesi de l'esfericitat de la Terra i amb ella la noció que seria possible comunicar-se amb Orient per una nova ruta: la del nord-oest. Així ho suggerí un mariner venecià (malgrat que nascut a Gènova), nomenat John Cabot o Caboto, a alguns comerciants anglesos de la ciutat de Bristol, on residia des de 1490.
Viatges
[modifica]
John Cabot es posà en contacte amb alguns mercaders i amb el mateix rei d'Anglaterra, Enric VII, que estava molt interessat en el descobriment d'un camí envers Orient. Enric VII concedí a Cabot i als seus tres fills el dret a buscar illes i països pagans amb 5 vaixells sota bandera anglesa.
El 1496 Cabot va partir de Bristol amb un vaixell, però no va aconseguir anar més enllà d'Islàndia i es va veure obligat a tornar a causa de disputes amb la tripulació.[5] En un segon intent, Cabot va partir novament de Bristol amb un únic vaixell, el Matthew, un petit i ràpid vaixell de 50 tones i amb 18 tripulants. Va salpar el maig de 1497 i va navegar fins al cap Dursey, Irlanda. Va arribar a la costa de Terranova el 24 de juny de 1497, creient que eren les costes asiàtiques de Cipangu. El lloc precís és controvertit, i es discuteix entre el cap Bonavista i St John's a l'illa de Terranova, i l'illa del Cap Bretó, a Nova Escòcia, la península del Labrador o Maine. Amb tot, el cap Bonavista és el lloc d'arribada reconegut oficialment pels governs del Canadà i el Regne Unit. Els seus homes poden haver estat els primers europeus a posar peu a Amèrica del Nord des dels vikings, ja que Cristòfol Colom no va trobar terres continentals a Sud-amèrica fins al seu tercer viatge, el 1498. Cabot va anar posar peu a terra per prendre possessió de la mateixa i va explorar la costa durant algun temps i partí el 20 de juliol de tornada. En aquest viatge, els seus mariners van pensar incorrectament que anaven massa allunyats al nord, de manera que Cabot va navegar un curs més al sud, arribant a Bretanya en lloc d'Anglaterra, i el 6 d'agost va tornar a Bristol.[6]
De retorn a Anglaterra, Cabot va ser nomenat Almirall i premiat amb 10 lliures i una nova patent real per un nou viatge.[5] Més tard se li va concedir una pensió de 20 lliures l'any. El 1498 va partir de nou al comandament d'una expedició de 5 vaixells. Un d'ells va tornar a un port irlandès pels danys causats per una tempesta. Després de ser reparat el vaixell va salpar de nou en direcció oest. De Cabot i la seva expedició, mai més no hi va haver notícies, tot i que se suposa que van arribar fins a Groenlàndia pel nord i la badia de Chesapeake pel sud.
Els descobriments de Cabot van ser la base per a les reivindicacions angleses sobre Amèrica del Nord.
Reconeixements
[modifica]Molts llocs i monuments duen el nom en honor seu. A la zona de Terranova, on feu les seves exploracions, hi ha l'estret Cabot, el cap Cabot, el cantó de Cabot (Ontario), Cabot Square (una plaça de Mont-real), la Torre Cabot i Cabot Trail (una ruta turística de l'illa del Cap Bretó). A Bristol, el seu lloc de residència, es troben la Torre Cabot, el districte electoral de Cabot i el centre comercial Cabot Circus. A Londres hi ha una plaça en honor seu: Cabot Square. Als Estats Units, diversos vaixells de la marina duen o han duit el nom del USS Cabot i també és el cas de l'HMCS Cabot de la marina canadenca. També duen el seu nom una universitat de Roma, la Universitat John Cabot, i un asteroide descobert el 1940: (7317) Cabot.
Un retrat seu del 1762 s'exposa a les parets del Palau Ducal de Venècia. Hi ha una estàtua seva del 1952 a l'ajuntament de Bristol, encara que fou reanomenada, ja que presenta diversos anacronismes.[7] Una altra estàtua en honor seu és del 1985 i es troba al Port de Bristol. A Amèrica, hi ha tres estàtues: una a Mont-real, una altra a la ciutat de Saint John's i una altra al Cap Bonavista, un dels possibles llocs de desembarcament del navegant a Amèrica. També hi ha un monument commemoratiu a un altre dels possibles llocs de desembarcament, el Cap Bretó. Una rèplica del seu vaixell Matthew fou construïda a Bristol per commemorar el cinquè centenari del seu viatge el 1997.[8]
-
Torre Cabot de Bristol -
La Cabot Square de Londres -
El quadre del Palau Ducal de Venècia -
L'estàtua del Port de Bristol -
L'estàtua del Cap Bonavista -
L'estàtua de Mont-real, a la plaça Cabot -
Monument commemoratiu a l'illa del Cap Bretó -
La rèplica del Matthew
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «John Cabot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Palomero, Rafael; Pérez, Josep Maria. HistoCard 1. Barcelona: Castellnou, 2006, p. 117 (Minimanual; 13). ISBN 8498042100.
- ↑ Carreras i Valls, Ricard. Los Catalanes Juan Cabot y Cristobal Colom: memoria presentada a la Academia de la historia, por R. Carreras Valls (en castellà). Impremta Altés, 1931.
- ↑ Los Catalanes Juan Cabot y Cristobal Colom
- ↑ 5,0 5,1 Skelton, R. A. «Cabot, John». Dictionary of Canadian Biography. University of Toronto/Université Laval, 2003-. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ The John Day Letter a heritage.nf.ca (consultat el 5 de gener de 2011) (anglès)
- ↑ Douglas Merritt, Sculpture in Bristol (Bristol, 2002), p. 90
- ↑ «Building the Matthew». The Matthew of Bristol. Arxivat de l'original el 2008-08-07. [Consulta: 26 octubre 2008].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia de John Cabot (anglès)
- John Cabot a l'Enciclopèdia Catòlica (anglès)