Vés al contingut

Francisco Manuel de Melo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Francisco Manoel Carlos de Mello de Ficalho».
Plantilla:Infotaula personaDom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Francisco Manuel de Melo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1608 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1666 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, oficial, poeta Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCavaller de l'Orde de Crist (1631–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMaria (–1658) Modifica el valor a Wikidata
FillsBernarda Modifica el valor a Wikidata
ParesLuís de Melo Modifica el valor a Wikidata  i María de Toledo y Mazuelos Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancisco de Melo Manuel, cosí
Agostinho Manuel de Vasconcelos, cosí Modifica el valor a Wikidata

Francisco Manuel de Melo (Lisboa, 23 de novembre del 160824 d'agost del 1666)[1] va ser un escriptor, polític i militar portuguès.

Historiador, pedagog, moralista, dramaturg i poeta, va esdevenir un representant important de la literatura barroca peninsular. Va formar part igualment de la història literària, política i militar d'Espanya, al capdavant de l'exèrcit de la qual va servir tant en la guerra de Flandes com en la revolta de Catalunya del 1640.

En 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo.

El 1644 va ser acusat d'homicidi a Portugal en el curs d'un confús afer passional i empresonat fins al 1655; posteriorment el van bandejar a l'Àfrica i al Brasil. El 1658, mort Joan IV, va tornar a Portugal.

Obres

[modifica]
Portada dels Apólogos dialogaes

Entre les seves obres hom destaca:

  • Obras Métricas (Lió, 1665), escrita en castellà i portuguès.
  • Apólogos dialogados, texts de crítica social i moral.
  • Auto del hidalgo aprendiz, teatre.
  • Carta de guía de casados.
  • Tratado de la ciencia cábala, sobre l'ocultisme, fou publicat de manera pòstuma el 1721.
  • Cartas familiares (Roma, 1664), memòries escrites durant la seva estada a la presó.
  • Las tres Musas del Melodino, Lisboa, 1649.
  • Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña (1645), escrit amb el pseudònim de Clemente Libertino.

Referències

[modifica]