Vés al contingut

Basilio Boggiero Spotorno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBasilio Boggiero Spotorno
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1752 Modifica el valor a Wikidata
Celle Ligure (República de Gènova) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1809 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Pont de Pedra (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEbre Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicItalians Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
Formaciócol·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa
Col·legi dels Escolapis de Daroca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
OcupacióOrador, poeta i religiós
AlumnesFrancisco Rebolledo de Palafox y Melzi, José de Palafox y Melzi, José María de Orbe y Elío i Luis de Palafox y Melzi Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictesetge de Saragossa de 1808
setge de Saragossa de 1809 Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósClergues Regulars de les Escoles Pies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Basilio Boggiero Spotorno, Sch. P. (Celle, República de Gènova, avui província de Savona, Itàlia, 5 d'abril, 1752 - Saragossa, 22 de febrer, 1809) va ser un religiós d'origen italià que va participar en els dos setges de Saragossa durant la Guerra del Francès Espanyola defensant la ciutat. Va ser conegut també com a orador i poeta.

De molt jove es trasllada a Saragossa on es va naturalitzar. El 17 de juny de 1758 va abraçar l'Institut de sant Josep de Calasanz, a Saragossa, on va ensenyar la retòrica i després filosofia i teologia. El 1795 va ser nomenat predicador de sa Majestat. Havent aixecat el regne d'Aragó per oposar-se a la invasió francesa, es dedicà a fomentar la defensa contra l'invasor, patint tots els horrors del primer i segon setge de Saragossa. Encara després que va capitular la plaça va romandre-hi per fomentar el patriotisme, fins que, informat el Lannes, li va fer treure la vida a principis de març de 1809.

Abans de la invasió va tenir entre els seus alumnes a José M. de Orbe i els germans Palafox.

Escrits

[modifica]
  • Introducció á la elocuencia española (Saragossa, 1784);
  • Los triunfos de la honestidad, Cantares anacreónticos (Saragossa, 1788);
  • Tratado del sublime que compuso en griego el filósofo Longino. etc.. (Saragossa, 1782);
  • Optimis Disciplinis Liberalibus tradentis, Vida del P. Antonio Garcés;
  • Los pensamientos de Pascal.

Bibliografia

[modifica]