Basilio Boggiero Spotorno
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 abril 1752  Celle Ligure (República de Gènova) | ||
| Mort | 22 febrer 1809 (56 anys) Pont de Pedra (Espanya) | ||
| Sepultura | Ebre | ||
| Grup ètnic | Italians | ||
| Religió | Església catòlica llatina | ||
| Formació | col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Col·legi dels Escolapis de Daroca | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa | ||
| Ocupació | Orador, poeta i religiós | ||
| Alumnes | Francisco Rebolledo de Palafox y Melzi, José de Palafox y Melzi, José María de Orbe y Elío i Luis de Palafox y Melzi | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | setge de Saragossa de 1808 setge de Saragossa de 1809 | ||
| Orde religiós | Clergues Regulars de les Escoles Pies | ||
| Premis | |||
Basilio Boggiero Spotorno, Sch. P. (Celle, República de Gènova, avui província de Savona, Itàlia, 5 d'abril, 1752 - Saragossa, 22 de febrer, 1809) va ser un religiós d'origen italià que va participar en els dos setges de Saragossa durant la Guerra del Francès Espanyola defensant la ciutat. Va ser conegut també com a orador i poeta.
De molt jove es trasllada a Saragossa on es va naturalitzar. El 17 de juny de 1758 va abraçar l'Institut de sant Josep de Calasanz, a Saragossa, on va ensenyar la retòrica i després filosofia i teologia. El 1795 va ser nomenat predicador de sa Majestat. Havent aixecat el regne d'Aragó per oposar-se a la invasió francesa, es dedicà a fomentar la defensa contra l'invasor, patint tots els horrors del primer i segon setge de Saragossa. Encara després que va capitular la plaça va romandre-hi per fomentar el patriotisme, fins que, informat el Lannes, li va fer treure la vida a principis de març de 1809.
Abans de la invasió va tenir entre els seus alumnes a José M. de Orbe i els germans Palafox.
Escrits
[modifica]- Introducció á la elocuencia española (Saragossa, 1784);
- Los triunfos de la honestidad, Cantares anacreónticos (Saragossa, 1788);
- Tratado del sublime que compuso en griego el filósofo Longino. etc.. (Saragossa, 1782);
- Optimis Disciplinis Liberalibus tradentis, Vida del P. Antonio Garcés;
- Los pensamientos de Pascal.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1310. (ISBN 84-239-4508-1)