Siurana

Siurana
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 12′ 34″ N, 2° 59′ 38″ E / 42.2095°N,2.994°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Siurana
Població humana
Població	186 (2023) (17,71 hab./km²)
Llars	41 (1553)
Gentilici	Siuranenc, siuranenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,5 km²
Altitud	33 m
Limita amb	Vilamalla ; Torroella de Fluvià ; Palau de Santa Eulàlia ; Riumors ; Fortià ; Garrigàs
Organització política
• Alcalde	Pere Costa Juanola (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17469
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17052
Codi IDESCAT	170524
Lloc web	siuranaemporda.cat

Siurana (Siurana d'Empordà) és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Està situat entre els rius Fluvià i Muga, en terreny pla amb petits boscos de sureres i bedolls. El procés de dessecació dels estanys que va acabar el segle xix va fer que la seva agricultura canviés i passés a ser principalment de secà. Com que és a prop de la Costa Brava el turisme ha anat creixent.

Geografia

Llista de topònims de Siurana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Està documentat al segle x com Siveriana, antropònim llatí derivat de Severus.^[1] El segle xi apareix com Ciurana i al segle xiv la parròquia de Santa Coloma de Siurana.^[2] En el fogatge del segle xv s'anomena Siurana d'Empordà, de la vegueria de Girona, amb un determinatiu per diferenciar-la de Siurana de Prades.^[3] En els primers censos del segle xix es va registrar Ciurana.^[4] El 1933 es va recuperar el nom i la grafia tradicional de Siurana d'Empordà,^[5] canvi anul·lat pel franquisme fins al 1983.^[6]

El castell de Siurana està documentat des del 1231. En estat ruïnós, només queden parts de muralla i la base d'una torre circular.

Va ser part de l'històric comtat d'Empúries. El segle xvii va ser cap d'una batllia reial.

Cronologia

S. II-I Ac. Són d'aquesta època els pedallassos romans trobats en diferents indrets del terme municipal

939. Primer document que esmenta Siurana. La població pertanyia aleshores al comtat d'Empúries

1231. El castell de Siurana, centre d'una extensa batllia, apareix citat per primer cop en un document que detalla l'obligació d'alguns veïns de Tonyà de contribuir al manteniment de la fortalesa.

1287-1295. Els fills del príncep de Salern –el futur rei de Sicília Carles II el Coix- van ser a la presó de Siurana com a ostatges del sobirà català

1304. L'esment més reculat dels masos de la Brava

Segle XIV. La baronia de Siurana, que formava part del comtat d'Empúries, va ser empenyorada diverses vegades per la corona.

1408. El rei Martí, mancant a la promesa feta pels seus antecessor, va vendre la baronia de Siurana a Bernat de Senesterra

1413. Gueraula de Senesterra, la baronessa, va fer obres als murs, valls, torres i fortificacions de Siurana

Abans del 1433. La família de Senesterra va perdre -per raó d'hipoteca- la baronia de Siurana, que va passar a mans de la família Pontós-Vilarig

1447. Els habitants de la baronia de Siurana van aconseguir de la reina Maria privilegis per presentar una terna pel càrrec de batlle cada trienni, i per elegir jutges amb competències en qüestions rústiques

Entre 1529 i 1550. Els Senesterra van recuperar la baronia de Siurana

1551. Els habitants de la batllia de Siurana van comprar la jurisdicció i van passar a dependre directament de la corona. L'operació va suposar un fort endeutament dels habitants del territori

1629. Plet amb la família Fivaller sobre la possessió de l'estany de Vilacolum, part del qual era dins del terme de Siurana. La sentència va atribuir mig estany a cadascuna de les parts

1653. Durant la Guerra dels Segadors els francesos van entrar a Siurana i van saquejar l'església

1752. Primers intents documentats de dessecar els estanys

Vers 1780. Es va enderrocar l'edifici de l'església per construir-hi el temple actual

1794-95. Guerra Gran. Els francesos van ocupar el poble i el van saquejar. Molts siuranencs van fugir de casa seva

Mitjans del segle xix. Dessecament definitiu dels estanys

1854. Es va acabar la construcció de l'església parroquial

1920. Inauguració de l'escola en un edifici llogat

1929. L'escola es trasllada a un edifici comprat per l'Ajuntament

1936. Durant els fets de juliol d'aquell any, van destruir el mobiliari i la imatgeria de l'església

1937. Instal·lació de la xarxa elèctrica. El poble va acollir grups de refugiats de guerra

1945. Inauguració de la Casa de la Vila

1960. Millores del camí d'accés a la població. Canalització de l'aigua de la font de la canal fins al nucli urbà

1961. Inauguració del servei telefònic

1967. El vell cementiri de l'església es va traslladar al nou, sota les Costes

1973. Inauguració de la xarxa d'aigua i clavegueram

1979. Inauguració del local social de la població

1985. Inauguració de l'actual camp de futbol

1993. Es va asfaltar el camí de Sant Tomàs de Fluvià

1996. Construcció d'una bàscula a Basella i renovació de la xarxa d'aigua, amb una nova captació oberta al cantó del camp de futbol

1997. Naixement de l'Associació cultural i Esportiva de Siurana

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
22	-	41	72	76	239	258	272	243	276

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
266	256	267	274	246	220	173	175	151	151

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
153	158	159	190	180	181	211	190	170	150

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
155	162	171	178	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Església parroquial de Santa Coloma. Segle XVIII però amb elements romànics, que fan pensar en l'existència d'un temple anterior.
Torre gòtica. Segle XVII

Referències

↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.238. ISBN 84-7304-186-0.
↑ Aebischer, Paul. Estudis de toponímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 80. ISBN 9788472838451 [Consulta: 17 octubre 2010].
↑ «Fogatges de Catalunya». Arxivat de l'original el 2009-01-31. [Consulta: 17 octubre 2010].
↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 17 octubre 2010].
↑ Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
↑ Canvis de nom Arxivat 2012-07-07 a Wayback Machine., a Municat

Bibliografia

Volum 4 (2006), El meu país, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5571 3
EGEA CODINA, A; PUJOL FABRELLAS, D., Siurana d'Empordà. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona, Girona, 1998. ISBN 84-95187- 22-1
EGEA CODINA, A, Aspectes històrics de Siurana d'Empordà, Col·legi Públic “El Serrat”, Siurana d'Empordà, 1995. ISBN 84-605-1934-1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siurana

Siurana - Lloc web oficial

[1] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.238. ISBN 84-7304-186-0.

[2] Aebischer, Paul. Estudis de toponímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 80. ISBN 9788472838451 [Consulta: 17 octubre 2010].

[3] «Fogatges de Catalunya». Arxivat de l'original el 2009-01-31. [Consulta: 17 octubre 2010].

[4] «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 17 octubre 2010].

[5] Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.

[6] Canvis de nom Arxivat 2012-07-07 a Wayback Machine., a Municat

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]