Pal·làncion
Pal·làncion (grec antic: Παλλάντιον, llatí: Pallantium)[1] fou una ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia, suposadament fundada per Pal·les, el fill de Licàon. Era a l'oest de Tègea, a una plana anomenada Pal·làntica (Pallantikon pedion). Segons Pausànias[a], així ho explica Estesícor a la seva obra perduda sobre Geríon (Γηρύονος, Geryonis).[2]
| Tipus | ciutat antiga, polis i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Regió del Peloponès | |||
| Prefectura | Arcàdia | |||
| Municipi | Tripoli Municipality (en)  | |||
Xenofont diu que el beoci Epaminondas creia que els habitants de Pal·làncion se li ajuntarien com a aliats a la batalla de Mantinea l'any 362 aC.[3]
Pausànias potser és l'autor que parla més d'aquesta ciutat, i diu que va ser una de les poblacions que pertanyien al territori de Mènal que es van unir per formar Megalòpolis. Afegeix que els arcadis havien fundat una ciutat a Itàlia a les ribes del Tíber, que posteriorment va ser una part de Roma, i li van posar per nom Pallantium en honor de la ciutat d'Arcàdia. Per aquest motiu l'emperador Antoní Pius va donar drets a la ciutat, la va engrandir i la va nomenar ciutat «lliure i autònoma».
A Pal·làncion Pausànias hi situava un temple que tenia estàtues de Pal·las i d'Evandre, i un santuari de Demèter i Persèfone. A la vora, s'hi aixecava una estàtua en honor de Polibi. També diu que la ciutat tenia un cim amb una acròpoli on s'hi celebraven sacrificis a uns déus dels quals no se'n podia dir el nom.[2]
Les restes de la ciutat es van descobrir al segle xix prop de Makri, entre Tripolitza i Leondari, i havien estat usades com a pedrera pels habitants de Tripolitza.[4]
Notes
modifica- ↑ Segons el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
modifica- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1288. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Pausànias. Descripció de Grècia, III, 3, 1-2; 27,3; 43, 1-2; 44, 5-6.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VII, 5, 5
- ↑ Smith, William (ed.). «Pallantium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 1r febrer 2021].